Eixample

Un parc petit però deliciós, assoleiat però amb espais per prendre l'ombra, senzill i complex alhora, situat a l’Eixample de Barcelona. Una joia artística que combina l'orografia del terreny amb l'art, donant lloc a un parc d'extremada delicadesa, on les formes decoratives faran del passeig per les extensions de gespa un plaer pels sentits.

Aprofitant els terrenys allibertats al voltant de l'antiga estació ferroviària del Nord, tancada l'any 1972, els arquitectes Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas van concebre un parc d'unes cinc hectàrees, on hi ha prou espai per les esplanades de gespa i per les arbrades. L'escultora nord-americana Beverly Pepper va donar forma decorativa i personalitat a una zona verda, finalment inaugurada el 1988 i ampliada el 1999.

L’art amb les seves escultures i fanals neixen de les línies naturals del parc i s'hi combinen amb naturalitat. D'una banda, a la part d'ombra, unes grades en espiral ens permeten el descens entre els arbres; de l'altra, a les extensions d'herba, unes protuberàncies que casen amb el terrenys, volen representar un cel caigut, fet de petites peces de ceràmica vidriada de color blau cel. Precisament "Cel caigut" és el títol d'aquest conjunt escultòric de l'artista Beverly Pepper, clarament inspirat en l'estil gaudinià. Tot plegat dibuixa una superfície de línies diàfanes i clares, on el verd de la gespa contrasta amb el blau del mosaic, tot proposant-nos una contemplació plena i activa. El parc és, a més, espai de comunicació entre edificis de Barcelona com ara l'Auditori, el TNC i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.